dimarts, 19 de desembre del 2006

NOTA DE PREMSA

Tres dies després d’aprovar una moció d’EU-l’Entesa al plenari

Torró denúncia les formes del regidor d’urbanisme

Encara no han passat ni tres dies de l’aprovació d’una moció en la que es comprometia a donar participació en la revisió del PGOU i Fernando Pastor ja ha traït l’esperit de la mateixa”. Amb aquestes paraules el portaveu d’EU-l’Entesa a l’Ajuntament ha criticat les darreres declaracions i anuncis del regidor d’urbanisme. A Torró no li sembla coherent comprometre’s a facilitar la participació de ciutadans i grups polítics i, tot seguit, anunciar la inclusió de projectes urbanístics polèmics i amb informes desfavorables a la revisió del PGOU. Resulten especialment reprobables les afirmacions de Pastor en el plenari quan va indicar que ja era ben sabut per tothom en què consistia el Model Territorial “i ara ens posa damunt la taula una cosa nova i, damunt, la dóna per feta”. Torró es pregunta per quin grau de confiança pot meréixer un responsable polític que és capaç d’afirmar aquestes coses, i afegeix “és que els propietaris de la zona han pressionat el govern municipal?

Des d’EU-l’Entesa s’insisteix en els problemes ambientals i urbanístics que comporta aquest projecte. “Si unim Polop, Serelles i la Rambla, amb propostes d’habitatges unifamiliars de baixa densitat resulta evident que rebenten el model territorial dissenyat al 89”, assegura Torró. S’espera que, a partir de la reunió demà a les 10 h, es puga començar a quantificar que pot suposar això en termes d’increment poblacional. Des d’EU-l’Entesa s’insisteix que sols el que està fent-se ja a Serelles unit al que s’anuncia suposen més de 5.000 habitants per a un espai semblant al que ocupa en l’actualitat tota la Zona Nord (amb més de 20.000 habitants). A més d’augmentar les despeses de manteniment (menys habitants per cada fanal i cada metre de vorera, asfalt o tuberia) incrementarà la dependència del vehicle privat agreujant els problemes de trànsit a la ciutat. “Trasplantar el model ‘Serelles’ al creixement urbà en el futur representa un suicidi urbanístic de greus conseqüències”, ha sentenciat Torró.

El regidor d’EU-l’Entesa, a més, ha criticat la decisió de dur endavant el PRI de millora de Sant Bonaventura. “D’una banda, s’admet implícitament el fracàs de la planificació urbana aplicada al centre històric, però d’una altra, quin model pensa aplicar-se a aquesta zona?", es pregunta Torró. Si el PRI del sector 2 resulta inviable (i això és aplicable també al del Sector 1, com probablement acaben demostrant els pleits que hi ha en marxa), allò raonable, segons EU-l’Entesa, seria canviar els criteris i actuar de forma respectuosa amb els edificis, la trama i les alineacions existents, i, el que és més important, amb els residents actuals. Per a Torró, l’urbanisme (i especialment els dels centres històrics) no sols haurien de consistir en plànols i coeficients d’edificabilitat, sinó, primordialment, en regenerar teixit urbà partint de criteris de funcionalitat. “Ni les decisions preses fins ara, ni l’escassa confiança que genera el regidor d’urbanisme (i l’alcalde que el mantè al càrrec) convida a l’esperança en aquest tema”, conclou el portaveu d’EU-l’Entesa.

dilluns, 18 de desembre del 2006

NOTA DE PREMSA

Conclusions de la jornada d’EU-l’Entesa celebrada al Casal Ovidi Montllor

Planificació i participació ciutadana claus d’una nova gestió educativa i cultural

Els assistents a les jornades celebrades el passat dissabte dia 16 al Casal Ovidi Monitor (entre els que hi va haver una significativa concurrència de professionals de l’ensenyament i el món de la cultura) van coincidir en la necessitat de planificar per tal de dissenyar polítiques de futur tant en el camp de l’ensenyament com en el de la cultura. Així mateix, es va coincidir en criticar la manca absoluta de participació (més enllà dels formalismes) que ha estat la norma en la gestió del PP al front de l’Ajuntament. En aquest sentit, es va apostar per dinamitzar el Consell Escolar Municipal i per crear un Consell de Cultura, representatiu de les entitats i no un “consell de savis” polititzat. Les línies d’actuació estratègica en ambdós camps i els pressupostos municipals s’haurien de discutir en aquests fòrums.

En matèria d’educació es va insistir en la transversalitat de la mateixa i en la necessitat d’obrir l’escola als ciutadans. Dotar de contingut els programes d’”Escola Oberta” (hui desapareguts) és un altre dels objectius marcats. En matèria de planificació es va apostar per elaborar un Llibre Blanc de l’Educació a Alcoi, on s’analitzara exhaustivament el panorama educatiu local i es dissenyaren les vies per resoldre els problemes en el futur. Aquesta eina s’hauria de dotar d’un sistema d’indicadors que permeteren avaluar l’estat del sistema educatiu local. Finalment, es va posar de manifest la necessitat d’establir criteris urbanístics (proximitat i centralitat, fonamentalment) a l’hora de reservar espais dotacionals educatius al futur PGOU; pel que fa a primària es va insistir en l’oportunitat de treballar (a més de millorar i consolidar els ja existents) per nous col·legis públics al Centre, Batoi i la Zona Nord.

Després d’analitzar la pèrdua en qualitat i quantitat de programació cultural als governs del PP, els assistents al taller de cultura van insistir en la imperiosa necessitat d’augmentar els pressupostos culturals. Va ser unànim l’opinió que els nous espais escènics (l’únic aspecte positiu que es va detectar de la gestió del PP) es quedaran buits de contingut si no hi ha diners per oferir una programació d’una mínima qualitat. Així mateix, es va trobar imprescindible l’ampliació (o creació) de serveis culturals com la xarxa (!?) de biblioteques, arxiu, museus (industrial, particularment) i publicacions. La consideració de la cultura també com una activitat econòmica i que pot servir de marca de la ciutat en la seua projecció exterior, ha d’obligar a conjuminar la seua extensió a tots els estrats i parts de la ciutat (especialment important la mostra i pràctica cultural als barris) i la promoció de la creació cultural pròpia, atenent la vitalitat cultural que (miraculosament) encara exhibeix la ciutat. Algunes reflexions sobre la necessària comarcalització d’aquestes línies de treball, van servir per concloure el taller.